Línies d’actuació

2. Afavorir la governança del Sistema Alimentari Municipal
TREBALL EN XARXA: .Accés a les línies de promoció i defensa de l'agricultura periurbana en l'àmbit europeu.
  • Establiment d’un pla de Comunicació i Participació amb els diferents agents del sector i la resta de d’administracions amb competències.
  • Establiment d’un pla d’Avaluació i Seguiment i un Sistema d’Indicadors.

ESTAT

Pendent Preparació En marxa

Estratègia Municipal Agroalimentària

L’alimentació és un àmbit absolutament imprescindible per al conjunt de la societat, i ho es en tots els àmbits, tant en la salut, com en l’economia productiva, el medi ambient, la educació i la cultura. Una societat amb un sistema alimentari just es transforma en una societat més justa. Per tant, l’alimentació té un enorme potencial transformador front als desafiaments de les ciutats en aspectes de sostenibilitat, justícia social, cohesió territorial o desenvolupament econòmic local.

València pels seus trets històrics i culturals arrelats a l’Horta i l’Albufera compta amb una oportunitat important per situar l’alimentació com un eix central i transversal de la seua política municipal en la transició cap a una sistema alimentari més sostenible. Per a aconseguir estos objectius és necessària una estratègia agroalimentària per a la ciutat que done coherència als projectes i accions que s’han engegat des de 2015, al mateix temps que garantisca un treball futur coordinat en quant a les polítiques alimentàries municipals dels pròxims anys.

L’objectiu prioritari és que les polítiques alimentaries es duen a terme de manera transversal i per tant coordinada des de les diferents delegacions de l’Ajuntament: cultura, benestar social, economia, agricultura, comerç, medi ambient, participació…

Esta estratègia es configura des del Consell Alimentari Municipal* i la seua aprovació es preveu per a estiu de 2018. Les grans línies estratègiques que es plantegen són:

1.-Cultura alimentària:

L’adequada informació sobre l’impacte econòmic, mediambiental i social que s’amaga darrere de l’elecció dels aliments que consumim o la importància de mantenir una dieta nutricionalment equilibrada per a la salut, són desafiaments clau a l’hora de transformar la cultura alimentària d’un territori.

2.-Agricultura urbana i periurbana sostenibles:

L’horta de València i l’Albufera són dos ecosistemes d’alt valor productiu que històricament han proveït la ciutat d’aliments de proximitat. Si volem una  transició cap a un sistema alimentari local més sostenible i just, és prioritari potenciar un ús sostenible d’aquests recursos productius.

3.-Governança Alimentaria local:

Afavorir una governança alimentària que permeta millorar la coordinació intramunicipal per a una acció efectivament transversal i que permeta la col·laboració de la societat civil i el sector privat. Al mateix temps, és necessari reforçar la transparència amb que les administracions locals desenvolupen la seua activitat i permetre un espai de discussió i treball coordinat amb els actors socials més rellevants per a la co-construcció de polítiques alimentàries.

4.-Economia alimentària de proximitat:

Els canals curts de comercialització permeten generar cadenes de valor més justes que reverteixen sobre l’economia local, milloren la rendibilitat dels productors i productores i reforcen l’acostament entre la producció i el consum. No obstant açò, aquestes formes de comercialització incipients es troben enfront de reptes importants a l’hora de créixer i tindre un major impacte en l’economia local.

5.-Justícia alimentaria i dret a la alimentació:

El dret a una alimentació sostenible per a totes les persones ha de sostenir-se en una política alimentària que atenga la diversitat de factors lligats a la ‘pobresa alimentària’. Factors que resideixen en motius econòmics, però que també estan estretament lligats a les desigualtats en la informació i formació en matèria d’alimentació sostenible.

6.-Plannificació per a una alimentació sostenible:

Introduir criteris de sobirania alimentària en els plans urbanístics i territorials desplegats en l’àmbit municipal. A l’igual que amb qüestions de mobilitat, habitatge i salut, és necessari avançar cap a una perspectiva de ‘equipaments alimentaris’.

Des de 2015 la ciutat es troba en procés de construcció d’una Política Alimentària Municipal pensada des de la sobirania alimentària i l’agroecologia, amb la voluntat de mantenir-se en el temps més enllà dels cicles polítics. Una política alimentària que situe els agents més febles de la cadena en el centre de les seues polítiques, i al mateix temps tinga la capacitat d’involucrar els actors socials i econòmics de la ciutat relacionats amb l’alimentació i la sostenibilitat a partir d’una visió comuna sobre el sistema alimentari que volem per a la València del futur.