02 Abr 2019
02 Abr 2019

Sr. Carles Verdaguer i Molins 

  • Carrer Rector Bau, 10-12
    46112 València
  • Telèfon: 96 139 41 49 Fax: 96.139.41.49
  • Telèfon: 650.713.852
  • Email: massarrojos@valencia.es

👥 Horari d’atenció: Els dimecres, dijous i divendres de 9:00 a 14:00 hores.
✍ Oficina de Registre: dimecres de 9:00 a 14:00 hores.
✚ Consultori auxiliar:
Dies de visita mèdica: tots els dies de 10:00 a 13:00 hores.

Saluda de l’Alcalde

Massarrojos és un antic, històric i bell poble de l’Horta, que, en la seua riquesa i diversitat paisatgística i patrimonial, bé mereix la vostra visita i ser conegut, valorat i estimat per les valencianes i els valencians.

Per visitar-lo, podeu escollir alguna de les cites que omplin de peculiaritat el seu calendari festiu. Si ho feu així, podríeu, per exemple, assistir el Diumenge de Resurrecció a l’Encontre, per contemplar el llançament de les al·leluies des de la imponent Casa del Rellotge i escoltar l’Ave Maris Stella (la peça musical composta per Salvador Giner en exclusiva per a Massarrojos i per a eixe acte concret). Si ho preferiu i teniu xiquets, també podríeu gaudir de la gran festa que les xiquetes i xiquets de Massarrojos organitzen el cap de setmana següent a la Pasqua per celebrar la festivitat de sant Vicent Ferrer; o, si teniu ganes de matinar, participar el segon diumenge de maig en el tradicional i original cant de l’Aurora en honor a la Mare de Déu dels Desemparats (que es repetirà a finals d’octubre amb les “aurores” dedicades a la Mare de Déu del Roser). En plena canícula, a finals de juliol, podríeu testimoniar el pes de la tradició, durant les festes patronals, que acaben i tenen el seu dia gran l’1 d’agost. I si vos estimàreu més visitar Massarrojos a la tardor, el primer diumenge d’octubre (com cada any des de 2014), no hauríeu de perdre-vos l’Escaldà de la pansa (un esdeveniment de gran interés cultural i turístic, únic a la comarca de l’Horta) que té lloc al marc incomparable del Gran Riurau del Mas del Fondo; o si ho féreu a novembre, podríeu assistir al concert que tanca les activitats que la magnífica i centenària Agrupació Musical de Massarrojos dedica a la patrona de la música.

No obstant això, no cal que siga festa ni passe res especial perquè trobeu un dia en què, caminant, agafant el Metro, la bici o altres mitjans de transport, vos decidiu a fer parada a Massarrojos. Podreu gaudir així de la tranquil·litat d’un poble que, tot i les ferides urbanístiques que un passat recent li ha provocat, s’estén pacíficament i harmònicament entre el bressol de l’horta mil·lenària i un secà d’històriques pedreres, de natura mediterrània i de masos antics.

Això us permetrà estar atents a la vida senzilla i quotidiana de les seues gents, xafar la terra, escoltar la remor de l’aigua en les séquies, resseguir el barranc del Palmar cap a les primeres elevacions del terreny i deixar que, abocats sobre un horitzó de mar blava dominat per la ciutat de València, des de la llunyania us arribe el toc de l’àngelus des del campanar que els mateixos veïns del poble van alçar, pedra a pedra, amb les seues mans. Una serena passejada pels carrers de Massarrojos posarà davant els vostres ulls una arquitectura amable i humana, arraïmada al voltant de les alqueries més antigues (la casa del Baró de Santa Bàrbera, la del Rellotge…) o la casa on Nicolau Primitiu estudiava les troballes arqueològiques que feia al secà o aquella en la qual el Mestre Giner va compondre entre altres obres “l’Entrà de la Murta” i “Una nit d’albaes”.

Potser, els veïnes i veïns de Massarrojos no atinaran a dir-vos d’una vegada que Massarrojos és el més gran dels pobles del nord de la ciutat de València; que la seua població es troba repartida principalment entre el nucli històric, els masos i les urbanitzacions (especialment les de Les Llometes, Santa Bàrbera i l’Hort de Ridaura); que va ser municipi independent fins el 1898, quan va estar annexionat al cap i casal; que les seues terres varen conéixer els ibers i els romans; que després de la conquesta la seua fundació àrab es va convertir en cristiana mitjançant la Carta de Poblament atorgada l’1 d’octubre de 1251 per l’Orde del Temple…

El que sí que faran és atendre-vos cortesament amb el seu valencià de l’Horta i contar-vos, entre altres moltes històries, la dels seus reputats pedrapiquers. I, si hi ha ocasió, no dubtaran a oferir-vos un tros de la millor coca cristina que es fa al món.

Massarrojos és un poble xicotet, amb una població de 2.400 habitats, enclavat a l’Horta de València i a una distància de deu quilòmetres del Cap i Casal. El seu terme històric compta amb Montcada, Rocafort, Borbotó, Godella i Bétera com a veïns.

Per la seua situació geogràfica, una part d’aquest terme és terra d’horta, amb els seus cultius tradicionals d’hortalisses i tarongers, que contribueixen a formar el paisatge tan ric i divers que caracteritza la nostra comarca; l’altra part, aquesta més gran, correspon a terres de secà, amb un paisatge molt diferent, de ramaderia, de pinedes i amb masies disperses, on destaquen: el Mas del Sant Eugeni, el Mas de la Creu, el Mas del Fondo, el Mas del Cansalader i el Mas del Carme.

Per la seua orografia, els oficis tradicionals que s’han desenvolupat majoritàriament al poble, han estat els de pedrapiquer i calciner. Durant centenars d’anys, els seus habitats han proveït el Cap i Casal de la millor pedra calcària valenciana, per construir els seus monuments i edificis més importants. Una mostra de la importància que ha tingut la pedra per a Massarrojos es pot veure reflectida en les seues pedreres, en la construcció de les seues cases antigues i, com no, en el seu campanar, un dels pocs de la zona bastit completament amb pedra del terreny.

A Massarrojos també cal destacar alguns edificis catalogats com a Béns de Rellevància Local, per exemple: l’església de l’Assumpció i santa Bàrbara, la Casa del Rellotge, el Gran Riurau del Mas del Fondo, les pedreres medievals del Badall i el nucli històric del poble. A més a més, es troba en procés de recuperació el refugi de la Guerra Civil, que té la particularitat d’estar excavat en la roca.

Del seu entramat social, cal assenyalar la seua riquesa en societats culturals, entre les quals cal destacar la més que centenària Agrupació Musical de Massarrojos, que va estar fundada el 1873. Quant als seus habitats, s’ha de dir que combinen els costums tradicionals amb la modernitat de les noves tecnologies; són gent senzilla, històricament i majoritàriament de parla valenciana, i sempre hospitalària i propera. En definitiva, podem dir que Massarrojos és un lloc per visitar i gaudir del seu patrimoni i la seua gent.

 

Carles Verdeguer i Molins,
Alcalde de Massarrojos

Història de Massarojos

Per trobar els primers assentaments a Massarrojos, cal remuntar-se a l’època dels ibers, tal com testimonia el proper poblat del Tos Pelat. Però sembla clar que el nucli històric començà a alçar-se en època musulmana, en paral·lel a la construcció de la Reial Sèquia de Montcada. Si bé no hi ha documentació, es calcula que l’Alqueria de Massarrojos va estar fundada cap al segle XI, amb un xicotet conjunt de cases a prop a de les hortes dels seus moradors.

De l’alqueria primitiva comencem a tindre notícies a partir del 1238, amb l’arribada de Jaume I i els seus exèrcits, la conquesta del territori i el repartiment de les terres. Amb l’arribada dels cristians, l’antiga alqueria islàmica de Massarrojos va passar a ser terme de reialenc i va ser dividida entre un reduït nombre de prohoms de Barcelona, que residirien a la ciutat de València, i una gran heretat en mans del noble aragonès n’Eiximén Péreç d’Arenós.

El 1251, n’Eiximén Péreç va arribar a un acord amb l’Orde del Temple per bescanviar les seues heretats en Massarrojos i Benifaraig per la senyoria d’Albentosa, situada a Terol. I l’1 d’octubre del mateix any, els templers van concedir carta de poblament a cinc famílies de llauradors per tal que habitaren i treballaren les seus possessions de Massarrojos. Ja en l’any 1320 i després de la desaparició de l’Orde del Temple, les citades terres passaren a mans de la recent creada Orde de Montesa, qui va administrar la Batlia de Montcada fins l’any 1835, quan desaparegueren els senyorius.

La resta d’heretats, les anomenades “Terres de reialenc”, van constituir-se en el Lloc de Massarrojos i van continuar administrant-se des de la ciutat de València, si bé comptaven amb una Justícia propia, cosa que permetia una certa autonomia. Finalitzada la Guerra de Successió, entre 1709 i 1835 Massarrojos va formar part de la Particular Contribució de la ciutat de València (dins el Quartell de Campanar) i comptava amb alcalde ordinari i dos regidors.

A partir de 1819 s’obri la porta per a la independència dels municipis que es trobaven dins la Particular Contribució, cosa que en el cas de Massarrojos es féu efectiva el 1835, amb la formació del primer ajuntament constitucional. No obstant això, el 1898 Massarrojos és annexionat a l’Ajuntament de València, amb la qual cosa acabarà el seu periple com unitat administrativa pròpia i independent.

📅 Calendari de festes:

  • GENER:
    • El dia 5, CAVALCADA DE REIS, a càrrec de l’Alcaldia.
    • El segon dissabte del mes, FOGUERA DE SANT ANTONI, organitzada per la Colla Ecologista de Massarrojos.
    • El tercer dissabte del mes, celebració del DIA DE L’ARBRE, a càrrec de l’Associació Cívica Roll de l’Ametler de Massarrojos.
  • MARÇ:
    • Celebració de les FALLES, a càrrec de la Falla Plaça dels Màrtirs-Carrer General Ibáñez Alonso.
  • MARÇ-ABRIL:
    • Celebració de la PASQUA, a càrrec dels clavaris i clavariesses del Corpus. Diumenge de Resurrecció, PROCESSÓ DE L’ENCONTRE i CANT DE L’AVE MARIS STELLA de Salvador Giner.
    • El 23 d’abril celebració del DIA DEL LLIBRE, organitzada per l’Associació Cívica Roll de l’Ametler i l’Associació Cultural de Massarrojos.
  • ABRIL-MAIG:
    • Celebració de la FESTA DE SANT VICENT FERRER, a càrrec dels seus clavaris i clavariesses. El cap de setmana posterior a la Pasqua, tres dies de festa intensa amb el protagonisme absolut dels xiquets.
  • MAIG:
    • El segon diumenge de maig, CANT DE L’AURORA en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.
  • JUNY:
    • Celebració de la festivitat del CORPUS.
    • Celebració de sant Joan per la Falla de Massarrojos.
  • JULIOL-AGOST:
    • Al llarg de la segona quinzena de juliol i fins l’1 d’Agost, celebració de les FESTES PATRONALS en honor a la Mare de Déu d’Agost, sants de la Pedra, santa Bàrbera i Mare de Déu dels Desemparats.
  • OCTUBRE:
    • El dia 1, commemoració de l’aniversari de la Carta de Poblament, amb activitats diverses.
    • El primer diumenge del mes, ESCALDÀ DE LA PANSA al Gran Riurau del Mas del Fondo, organitzada per la propietat del Mas, l’Associació Cívica Roll de l’Ametler de Massarrojos, l’Associació Cívica Riuraus Vius, l’Associació Per l’Horta, l’Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell i l’Associació Cultural Bòbila d’Alfara del Patriarca.
    • El tercer diumenge del mes, CANT DE L’AURORA en honor a la Mare de Déu del Roser.
    • El diumenge anterior a la festa de Tots Sants, HALOWEEN A LA MANERA DE MASSARROJOS, amb la confecció de fanalets de carabassa de l’horta i la valencianització del ritual de demanar dolços per les cases. L’organització corre a càrrec de l’Associació Cívica Roll de l’Ametler.
  • NOVEMBRE:
    • El primer cap de setmana del mes, FESTIVAL DE CURMETRATGES XS DE PUÇOL, a la subseu de Massarrojos, organitzat per l’Associació Cívica Roll de l’Ametler.
    • Celebració de la festivitat de santa Cecília, per part de l’Agrupació Musical de Massarrojos. Tot un seguit d’activitats que culminen amb el concert, la cercavila d’incorporació dels nous músics, la missa en honor a la patrona de la música, la visita a la residència d’ancians i l’homenatge a Salvador Giner amb l’ofrena d’una corona de llorer i la interpretació de L’entrà de la murta davant la làpida commemorativa que hi ha a la casa on va viure el compositor valencià.

🔗Enllaços d’interès: