01 Abr 2019
01 Abr 2019

Sr. Ricard Bonet i Segura

  • Carrer Guadalquivir 15, cantonada carrer Alabau 2
    46026 València
  • Telèfon: 96 376 09 36 Fax: 96.376.09.36
  • Telèfon: 650.713.849
  • Email: hornodealcedo@valencia.es

👥 Horari d’atenció: els dilluns i divendres de 9:00 a 14:00 hores.
✍ Oficina de Registre: divendres de 9:00 a 14:00 hores.
✚ Consultori auxiliar:
Dies de visita mèdica:
·Dilluns – Pediatra – de 9:00 a 12:00 hores
·Dissabte – Medicina general – de 9.00 a 10.00 hores
·De dimarts a divendres de 9:00 a 12:00

Saluda de l’Alcalde El Forn d’Alcedo

Benvinguts a El Forn d’Alcedo, l’antic llogaret de Benimassot. Com a titular de l’Alcaldia és per a mi un honor presentar el meu poble a totes les persones que visiten aquesta pàgina web.

Les noves tecnologies ens han proporcionat noves eines de comunicació, com ara internet, que ja han esdevingut fonamentals i indispensables. Per tant, intentarem aprofitar les possibilitats que la tecnologia ens ofereix per a donar a conéixer el poble de El Forn d’Alcedo a la ciutadania, i esperem que aquesta web puga ser un referent per a conéixer els principals aspectes històrics, culturals i tradicionals del nostre poble.

A diferència d’altres Pobles de València no conservem grans atractius naturals o patrimonials, si exceptuem la nostra bonica església parroquial, unes poques cases i alqueries antigues que encara resten en peu i alguns retalls d’horta ben treballada. A més, molts dels escassos elements rurals patrimonials que encara es conserven mostren una lenta degradació fruit de l’abandó de les diferents administracions que no han sabut protegir el nostre patrimoni històric i salvaguardar la nostra herència cultural. Però, malgrat aquest decebedor panorama, tenim l’esperança que les noves generacions de “forners” i “forneres”, millor formades i conscienciades, sabran valorar i protegir el que queda de la seua història i el seu paisatge ancestral i conservar-lo per a les generacions futures.

En nom del poble de El Forn d’Alcedo i de tots els meus veïns i veïnes espere que la visita a la nostra pàgina haja sigut del vostre interés i m’acomiade de vosaltres amb una abraçada desitjant poder saludar-vos en persona molt prompte, quan passegeu pels nostres carrers, camins i sendes d’horta.

Ricard Bonet i Segura,
Alcalde de El Forn d’Alcedo

Història de Forn d’Alcedo

El primer topònim que es coneix del poble és el de Benimassot, d’origen àrab, nom que es correspon amb el d’una petita alqueria (“rahal”) que ja apareix en el Llibre de Repartiment, en una donació que va fer Jaume I a Ferran Humbert, Bonifaci Pellicer, Bernat Baster, Bernat de Salaverd i Ramon Ferran. A aquesta donació van seguir altres, amb la qual cosa el territori va quedar repartit entre diversos cavallers i abats que el van destinar a explotacions agrícoles intensives.

L’antic nom de Benimassot va ser substituït al llarg del segle XVIII per la denominació de El Forn d’Alcedo. Aquest nom prové d’un vell forn de pa que encara existeix i que sembla que va ser propietat d’un cavaller anomenat Francisco d’Alcedo que, a més del forn, posseïa una finca i dues alqueries en el poble.

Les primeres dades estadístiques de El Forn d’Alcedo són de mitjan segle XIX, quan pertanyia al desaparegut municipi de Russafa. En aquestes dates la major part dels quasi 2.000 habitants de la partida vivien repartits per l’horta, en alqueries i barraques, mentre que el nucli històric amb prou feines comptava amb uns pocs carrers. En 1877 El Forn d’Alcedo, juntament amb tot el territori de l’antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de València.

La segona meitat del segle XX va marcar un abans i un després en la transformació del territori que mostrava, fins fa unes quantes dècades, el típic paisatge valencià d’horta esguitat de barraques, alqueries i sénies; i que també era molt més extens que l’actual.

Després de la Gran Riuada de València la necessitat del Cap i Casal de protegir-se de futures riuades va impulsar la construcció de l’anomenat Pla Sud, l’opció més colossal i faraònica de les tres que es van plantejar per a la prevenció d’inundacions; també la més cara i, per descomptat, la més agressiva amb la terra. Va ser també la primera gran ferida en la terra de l’horta de El Forn d’Alcedo. Després de la seua construcció el poble va perdre la major part del seu territori i va quedar separat de la resta de la ciutat per una immensa trinxera.

També l’expansió del nucli històric tingué lloc en la dècada de 1960 amb la construcció d’un grup de 320 habitatges de la Cooperativa de treballadors ferroviaris, als quals es van sumar en les dècades següents nous edificis de diverses altures que trencaren definitivament la imatge del llogaret rural amb habitatges baixos i adaptats a un entorn d’horta.

Actualment, depredada la major part del seu territori per la conurbació de València (només li resten 119 ha), conserva encara alguns retalls de fèrtil horta envoltats per grans zones industrials i per importants vies de comunicació, com ara la V-30, la V-31 i la línia de ferrocarril València/Alfafar-Benetússer, que, paradoxalment, l’aïllen i l’allunyen dels pobles veïns amb els quals les famílies “forneres” comparteixen ancestrals vincles afectius i de sang.

El Forn d’Alcedo és un dels Pobles de la ciutat de València pertanyent al districte dels Pobles del Sud. Té 1.234 habitants censats l’any 2015 segons el Padró Municipal de l’Ajuntament de València. Està situat al Sud de la nova llera del riu Túria, entre La Torre (a l’Oest), Castellar-L’Oliveral (a l’Est) i Sedaví (al Sud).

Disposa d’un col·legi de primària i infantil, el CP El Forn d’Alcedo, una alcaldia de barri i una església parroquial d’estil neogòtic dedicada al Santíssim Crist de l’Agonia. Compta també amb una seu de la Universitat Popular i un consultori mèdic auxiliar. Existeix, a més, un centre d’activitats per a persones majors.

El territori inclou diversos polígons industrials i zones d’horta. La principal via d’entrada i eixida de El Forn d’Alcedo és la V-30 o autovia de circumval·lació, situada tot just al Nord del poble, que l’enllaça amb la pista de Silla (V-31) i amb la resta de les eixides i entrades a la ciutat de València. Les estacions de tren més properes són la de la Font de Sant Lluís, al Nord, i la d’Alfafar-Benetússer, al Sud.

Actualment la línia 14 de l’EMT l’uneix a Castellar-L’Oliveral i a València però, després de la prevista remodelació de línies de l’EMT, s’espera que siga substituïda per les línies 9 i 15.

📅 Calendari de festes:

  • Les festes patronals se celebren durant l’última setmana de juliol.