16 Des 2018
16 Des 2018

Els ‘Pobles de València’ són 15 nuclis de població separats de la ciutat, que han anat incrementant gradualment els seus serveis, des de la Delegació de Pobles de València es pretén arribar a un nombre superior de veïns i veïnes, millorar els serveis que se’ls ofereixen i dotar-los de major contingut en funció de la demanda.

El Servei de Pobles de València, depèn de la Delegació d’Agricultura, Horta i Pobles de València. Va ser creat l’any 2002, després de la seua separació del Servei de Descentralització i Participació Ciutadana, a fi de prestar servei a les 15 Pobles, servint d’intermediari entre l’Ajuntament, l’Alcalde i els veïns/as, per a millorar la seua atenció i evitar-los desplaçaments a València, de tal forma que tingueren els mateixos serveis que el Centre.

Regiduria-home

La missió del Servei Pobles de València és executar les polítiques municipals en els 15 Poble, de la següent forma:

  • Organització, planificació, contractació i programació de les seues activitats culturals, esportives, festives i tradicionals.
  • Obres de rehabilitació i millora d’edificis municipals.
  • Organització, control i supervisió de brigades de neteja, personal contractat per a realitzar tasques de neteja camins, solars, poda…
  • Atenció ciutadana per funcionaris del Servei, tramitació de queixes.
  • Col·laboració amb altres administracions per a prestació de serveis necessaris, mitjançant els oportuns convenis.
  • Cessions i autoritzacions de locals municipals.
  • Donar suport als Alcaldes dels Pobles en les seues tasques quotidianes i en aquelles que sorgisquen de forma imprevista.

Les Alcaldies s’encarreguen de vetlar pel bon funcionament dels serveis del Poble i de les relacions públiques. Eleven a l’Ajuntament, a través del Servei o la Delegació de Pobles de València, les propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns. Les seues funcions són les següents:

  • Representar a l’Alcalde de València en el Poble amb caràcter d’agent de l’autoritat.
  • Vetlar pel compliment dels acords de la corporació, la conservació i el bon ús dels béns municipals i el funcionament correcte dels serveis del Poble.
  • Vetlar per les relacions entre les entitats cíviques i culturals del Poble, i fomentar la creació de centres cívics.
  • Elevar a l’Alcaldia totes les propostes i suggeriments dels veïns i de les veïnes del Poble, així com les denúncies i reclamacions.
  • Exercir totes les funcions que li delegue l’Alcaldia de València.
  • Signar els informes relatius a les circumstàncies personals de les persones residents en el Poble, quan siguen sol·licitades a efectes administratius.
  • Assistir a les recepcions d’obres i instal·lacions de serveis municipals en el Poble.

Pobles del Nord

Limita a l’oest amb Vinalesa i Bonrepòs i Miramrell, al nord amb Foios, a l’est amb Meliana i al sud amb Almàssera. Cases de Barcena va nàixer al costat d’una Alquería coneguda en el llibre de Repartiment com Nacarella o Macarella. El nucli està vertebrat al llarg de l’antiga Carretera de Barcelona, destacant la “Placeta” com a centre de la població. Aquesta Alcaldia s’encarrega també de les de Mahuella, Tauladella, Rafalell i Vistabella. Actualment té una població de 402 habitants.

+ info

Limita a l’oest amb Rocafort, a l’est i al nord amb Montcada i al sud amb Borbotó. Compta amb una població de 2.327 habitants. Pel que és el nucli més poblat de Pobles del Nord. A l’origen va ser una alquería andalusina. Va pertànyer al partit judicial de Montcada fins a 1899, en què per decisió pròpia, va passar a pertànyer a València.

+ info

Està situat a 5 Km. de València i envoltat pels termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca. La seua població és d’1.014 habitants. El topònim Benifaraig és clarament àrab. El seu nom prové de les paraules àrabs “beni” que vol dir fill i “faraig” que podria significar prohibició o còlera o encant.

+ info

Limita al nord amb Benifaraig, Alfara del Patriarca i Vinalesa; limita també al sud amb Poble Nou i a l’oest amb Borbotó. La seua població és d’1.216 habitants. Va ser una població independent fins a l’any 1888, en què va passar a ser part de València.

+info

Limita a l’oest amb Burjassot i Godella, a l’est amb Carpesa, al nord amb Massarrojos, Montcada i Benifaraig i al sud amb Poble Nou. Compta amb una població de 721 habitants. Va ser un poble fins a 1888, que va passar a ser part de València.

+info

Limita a l’oest amb Burjassot, al nord amb Borbotó i Carpesa i al sud amb València. La seua població és de 855 habitants. El nucli de la població es troba al voltant de l’església de Sant Bernando d’Alzira, des d’allí, s’ha anat estenent cap al nord en direcció a Borbotó. A principis del segle XX va passar a ser part de València.

+info

Pobles del Sud

És un Poble situat entre l’arrossar i l’horta, molt prop de l’Albufera. Està situat entre el nou llit del Turia i l’autopista del Saler. La seua població és de 2.533 habitants. Antigament era una zona gran de marjal dedicat sobretot al cultiu de l’arròs, separada de la platja per una extensa pineda; al que deu el seu nom, amb tota probabilitat.

+info

Es va desenvolupar a partir d’una alquería fortificada que sorgeix en el segle XVI sobre l’antic Camí ral de Madrid, al seu al voltant es forma un poblat de caràcter agrícola. En 2003 es va iniciar la construcció de Sociopolis, que és un projecte innovador, que relaciona l’horta amb els edificis, de caràcter sostenible. Compta amb una població de 5.767 habitants.

+info

Significa “la Salina“, es refereix a l’extracció de la sal, principal activitat de la zona fins al segle XX. Situat entre l’Albufera i el bosc de la Devesa.
La Llei de 1927, per la qual l’Ajuntament va adquirir l’Albufera i la Devesa, assenyalava que l’ús era muntanya en els anys 60. Amb l’aprovació del Pla General d’Ordenació del Nord de la Devesa, es pretenia construir, amb el boom turístic dels 60, hotels, poblats costaners, apartaments, aeroport…, la construcció es va paralitzar en 1974. Des d’aquell moment es van realitzar actuacions per a eliminar aqueix pla urbanístic i recuperar part del cordó dunar. Compta amb una població d’1.737 habitants.

+info

Situat entre la Torre i Castellar-Oliveral, al sud del nou llit del riu Turia. El seu nom prové d’un important forn de pa. El nucli urbà del poble està envoltat per espais d’horta protegida, però el seu territori inclou també un extens polígon industrial. Compta amb una població d’1.207 habitants.

+info

Està situat en el Parc natural de l’Albufera, en una illa delimitada per la Sequiota, la sèquia de “Junsa” al nord-oest, el propi llac i la sèquia “Vella de la Reina” per l’oest i la “Vella del Palmar” pel sud. És una població turística, conserva algunes de la tradicionals barraca. Compta amb una població de 759 habitants.

+info

El seu primer nom va ser “la Punta d’En Silvestre”, que va acabar reduint-se a la Punta. Està situada en l’extraradi de la ciutat, limita al nord amb la ciutat de les Arts i les Ciències, al sud amb Castellar-Oliveral i Pinedo. La Punta està travessada tant per carretera, com per les vies del tren; CV500, V-30 i la via del ferrocarril València-Barcelona. Històricament era una zona d’hortes i de pas entre Natzaret i Monteolivete. La seua població és de 2.610 habitants.

+info

El Perellonet limita amb el terme municipal de Sueca; està situat a 20 Km. de València. L’origen d’aquest nucli és molt recent, vinculat a la construcció en 1903 aproximadament, de la “Gola del Perellonet”, canal de desguàs de l’Albufera. El Marquès de Valterra, en 1940, aconsegueix la cessió de terrenys al costat de la Gola i es construeix el poblat de pescadors, amb 20 habitatges i una església. A partir de 1960 es va produir el “boom” de la construcció i es van realitzar un gran nombre de blocs d’apartaments. Compta amb una població d’1.407 habitants.

+info

Limita amb el nou llit del riu Turia al nord, a l’oest Sedaví i Alfafar pel sud i Pinedo per l’est. Fins a finals del segle XVIII hi havia poca població a Castellar i dispersa, sobretot alquerías, barraques i cases de llaurança. Posteriorment al voltant de l’Ermita va sorgir el nucli de Castellar, amb un gran augment de població. Cap a 1862 va aparèixer un Caseriu, sobre una elevació plantada d’oliveres, que va prendre el nom de Oliveral. A partir de 1960 van ser creixent i es van fusionar els nuclis. Compta amb una població de 6.827 habitants.

+info

Pobles de l'Oest

Limita amb Burjassot i Paterna. En els seus voltants es troba el Velòdrom Luis Puig i la Fira de Mostres Internacional de València. A la fi del segle XX apareix un moviment representat pel col·lectiu “Benimàmet Poble”, per dos motius: falta d’infraestructures en comparació de pobles adjacents i falta d’atenció de l’Ajuntament de València; s’inicia així, un llarg procés jurídic de segregació, que finalitza amb la desestimació del procés i la conformitat com a Poble depenent de València. Compta amb una població de 14.005 habitants.

+info